HISTORYRIA DE L’OTOMANA: De la comoditat antiga al disseny modern

L’Otomà és un moble senzill però versàtil amb una rica història que abasta cultures i segles. Els seus orígens es poden remuntar a l’antic Egipte, quan l’Otomà era un símbol d’estat i luxe. Els faraons i els alts funcionaris van descansar els peus en excrements de fusta tallats amb elaboració incrustades amb ivori i metalls preciosos per emfatitzar el seu poder i la seva superioritat social.

A l'antiga Grècia i Roma, l'Otomà va evolucionar cap a un objecte més pràctic, generalment fabricat en fusta o pedra, utilitzat per proporcionar comoditat i suport durant llargs banquets o discussions. Els rics rics van embellir els seus otomans amb coixins suaus i talles complexes, fent -les pràctiques i decoratives.

A l’edat mitjana, els otomans eren habituals a les cases europees, especialment en castells i cases aristocràtiques. Es van utilitzar principalment per a la calor i la comoditat, ajudant la gent a mantenir els peus dels terres de pedra freda. Els artesans van elaborar otomans amb decoracions brodades que reflectien el gust i l'estat dels seus propietaris.

Durant el Renaixement, l’otomà va formar part d’una tendència en el disseny d’interiors, amb un focus més en l’artesania artística. Als segles XVIII i XIX, va assumir nous estils influenciats pel barroc, el rococó i l’estètica victoriana. Estaven decorats amb tapissos, velluts i potes de fusta ornamentades.

La Revolució Industrial va portar la producció massiva, fent que els otomans siguin més accessibles a les masses. Els dissenys es van fer més simples, centrats en la pràctica més que en el luxe. Al segle XX, va evolucionar cap a una part essencial dels mobles de la sala, sovint aparellat amb una butaca o una chaise longue. Els dissenyadors modernistes van reimaginar l’otomà amb una estètica minimalista, introduint dissenys elegants i funcionals de metall, cuir i teixit.

Avui és tan decoratiu com pràctic. Proporcionen emmagatzematge, poden servir de seients addicionals i ofereixen suport ergonòmic. Des dels dissenys tradicionals de fusta fins a les botigues modernes amb funcions integrades, ha continuat adaptant-se, barrejant la comoditat, l’estil i la funcionalitat. El seu atractiu permanent reflecteix una història de l’artesania en evolució, la importància cultural i la innovació moderna del disseny.